PRÀCTICA DE CLASSE: La pràctica ha consistit en muntar un bastidor i imprimar-la. Per això, s'ha de tallar la tela uns quatre dits aproximats més gran que l'estructura del bastidor. Per a fixar bé la tela, la centrem bé al vestidor i la tensem per els costats oposats (primer vertical, i després horitzontalment), tot seguit es dobleguen les puntes sobre el bastidor i les grapem mantenint la tensió.
Us deixo un video on es veu de manera claríssima com es monta un bastidor: Montar un bastidor
... Una mica d'història...
La implantació de la tela com a suport
únic reemplaçant a la taula comença al segle XV i majoritàriament al segle XVI;
no obstant això, té un ús molt anterior i ben antic: va ser utilitzat per
egipcis i grecs, encara que amb prou feines queden restes de teles pintades de
l'Europa anterior al segle XV. Entre els exemples més antics estan els retrats
de mòmies del Fayum de l'Egipte predinàstic. Plini, en una coneguda cita del
seu tractat sobre pintors, es refereix a la tela com a suport pictòric:
“No vaig a deixar d'esmentar la bogeria
que regna en la nostra època en el terreny pictòric. L'emperador Neró va
ordenar pintar un retrat seu de mesures colossals, en un llenç de 120 peus, insòlit
fins al moment (...)”
Algunes de les teles de lli pintades en l'Edat Mitjana no eren realment quadres, i molts estaven encolades sobre taula. L'ús de les teles va estar lligat en un començament a la preparació del suport de fusta passant a utilitzar-se, a partir del segle XV i sobretot a Itàlia, com a suport de pintura per a tremps de cola i gomes.
Alguns pintors, com Rubens i Rembrandt, van alternar els dos suports, amb un caràcter diferent i tècniques més tradicionals en taula. Amb el temps, la fusta es va anar quedant relegada a petits formats, esbossos o retrats.
Algunes de les teles de lli pintades en l'Edat Mitjana no eren realment quadres, i molts estaven encolades sobre taula. L'ús de les teles va estar lligat en un començament a la preparació del suport de fusta passant a utilitzar-se, a partir del segle XV i sobretot a Itàlia, com a suport de pintura per a tremps de cola i gomes.
Alguns pintors, com Rubens i Rembrandt, van alternar els dos suports, amb un caràcter diferent i tècniques més tradicionals en taula. Amb el temps, la fusta es va anar quedant relegada a petits formats, esbossos o retrats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario