Per aquesta classe ha vingut la Carme Riu, professora de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Ens ha fet una demostració de diverses maneres de treballar la cerámica.
La Carme ens ha ensenyat diferents tècniques, com les dels xurros, el torn, la decoració de la rajola i la creació d'una rajola.
PRÀCTICA DE CLASSE: La primera rajola que hem realitzat és l'engalba. Primer hem agafat un troç d'argila, i l'hem col·locat entre dos rails de fusta. Hem passat el corró per sobre fins que l'argila ha quedat llisa i uniforme. Després hem tallat els costats a la mida adecuada. Mentre l'artila encara estava humida l'hem pintat. La gama cromática ha estat més limitada que en l'altra cerámica. Es pot realitzar un model de paper o pintar directament. Nosaltres hem fet el model en paper del pop.
L'altra rajola no l'hem creat, l'hem decorat. Per això hem fet els diferents colors amb els pigments, amb compte que no es barrejessin entre ells. Després de pintar-ho es possa al forn per a realitzar la cocció. Finalment, es posa una capa fina de vernís, i es torna a posar al forn. La imatge és d'abans de possar-lo al forn.
El seguent enllaç us portara al blog de la Carme Riu: Carme Riu
... Una mica d'història...
Les primeres notícies que es tenen de l'aparició de la ceràmica és durant el període neolític, al voltant de l'any 6.400 abans de la nostra era. És una ceràmica molt rudimentària feta a mà que imita la cistelleria.
Durant l'edat dels metalls apareixen els bols i olles. La seva decoració consistia en les petjades dels dits durant la seva confecció. En aquesta època es va descobrir que el fang perdia la seva plasticitat quan se sotmetia al foc i per a la seva decoració es van emprar diferents terres acolorides.
La temàtica de la seva decoració era molt simple: elements geomètrics vegetals, formes d'aus, component un fris o sanefa.
Les regions més riques, en aquest tipus de ceràmica, s'han descobert a Àsia Menor, Mesopotàmia i, al centre d'europa.
En aquest període es troben les primera representacions de la figura humana, les famoses "venus", representant la fecunditat, tant humana com de la terra.
Egipte: A l'antic regne de Tebes i Beni-*Hassán, es té constància que des de la disnastía IV i V (2600-2350 a.c) es va utilitzar el torn ceràmic.
Per les seves creença religioses, enterraven als seus morts amb totes les seves pertinences terrenals: gots, copes, plats, collarets i objectes d'indumentària.
Els objectes ceràmics estaven esmaltats usant colors verds i blau, destacant els escarabats blaus decorats usant òxid de cobalt.
Mesopotàmia: Les civilitzacions del Pròxim Orient, Babilònia, Caldea i Assíria, es situen entre els rius Tigris i Eufrates i el Mar Mediterrani. Els assiris van usar el fang, no solament per a la construcció d'atuells, també per a la fabricació de maons amb els quals van construir edificis tant de tipus civil com a religiós. Ho podem observa en les restes del palau de Khorsabad.
En ocasions aquests maons es van decorar a partir d'una pasta silícea acolorida que produia un esmalt vitreo. Hem de deixar constància que en occident encara no es conegut l'esmalt. El "fris dels arquers", en el palau de Dario a Susa és un exemple. (Louvre). Es té constància que els babilonis coneixien el torn.
Grècia: Rodes i Corinti destaquen en la producció de ceràmica arcaica, arribant a la seva màxima expressió en la cerámica ática del Segle V, decorada amb figures vermelles sobre fons negre. Aquesta decoració es realitzava aplicant un engalba o pasta acolorida que s'aplicava sobre la peça en el procés d'assecat "duresa de cuir" i posteriorment es serigrafiaben les figures amb un punxó, deixant al descobert l'argila original, generalment vermella.
Els grec van ser prolífers en la creació de varietat formes d'atuells ceràmics, encara que no sabem bé la funció que cadascuna exercia. Entre unes altres podem citar: àmfora, peliké, hidrya, krátera, kyatos, skyphos ..., se suposa que tot això va venir afavorit per l'auge del comerç, emprant-se els diversos atuells per transportar tot tipus de mercaderies, oli, va venir, aigua, blat, perfums, conserves, peixos ... etc.
Roma: Va ser l'hereu de la civilització grega, mostrant-se sempre com un poble pràctic. No es van preocupar de millorar ni embellir la ceràmica heretada però si van buscar una utilitat pràctica, per això la ceràmica romana és ordinària però amb una tècnica perfecta Les legions d'Augusto van difondre per tot l'imperi la ceràmica "sigillata", com a útils de taula.
Les formes més comunes són tasses, olles amb tapadora, bols, llanternes, destacant sobre totes elles i erigint-se en l'atuell representatiu l'àmfora allargada, esvelta, de coll alt, acabada en punta i amb dues rosteixes laterals.
Durant l'edat dels metalls apareixen els bols i olles. La seva decoració consistia en les petjades dels dits durant la seva confecció. En aquesta època es va descobrir que el fang perdia la seva plasticitat quan se sotmetia al foc i per a la seva decoració es van emprar diferents terres acolorides.
La temàtica de la seva decoració era molt simple: elements geomètrics vegetals, formes d'aus, component un fris o sanefa.
Les regions més riques, en aquest tipus de ceràmica, s'han descobert a Àsia Menor, Mesopotàmia i, al centre d'europa.
En aquest període es troben les primera representacions de la figura humana, les famoses "venus", representant la fecunditat, tant humana com de la terra.
Egipte: A l'antic regne de Tebes i Beni-*Hassán, es té constància que des de la disnastía IV i V (2600-2350 a.c) es va utilitzar el torn ceràmic.
Per les seves creença religioses, enterraven als seus morts amb totes les seves pertinences terrenals: gots, copes, plats, collarets i objectes d'indumentària.
Els objectes ceràmics estaven esmaltats usant colors verds i blau, destacant els escarabats blaus decorats usant òxid de cobalt.
Mesopotàmia: Les civilitzacions del Pròxim Orient, Babilònia, Caldea i Assíria, es situen entre els rius Tigris i Eufrates i el Mar Mediterrani. Els assiris van usar el fang, no solament per a la construcció d'atuells, també per a la fabricació de maons amb els quals van construir edificis tant de tipus civil com a religiós. Ho podem observa en les restes del palau de Khorsabad.
En ocasions aquests maons es van decorar a partir d'una pasta silícea acolorida que produia un esmalt vitreo. Hem de deixar constància que en occident encara no es conegut l'esmalt. El "fris dels arquers", en el palau de Dario a Susa és un exemple. (Louvre). Es té constància que els babilonis coneixien el torn.
Grècia: Rodes i Corinti destaquen en la producció de ceràmica arcaica, arribant a la seva màxima expressió en la cerámica ática del Segle V, decorada amb figures vermelles sobre fons negre. Aquesta decoració es realitzava aplicant un engalba o pasta acolorida que s'aplicava sobre la peça en el procés d'assecat "duresa de cuir" i posteriorment es serigrafiaben les figures amb un punxó, deixant al descobert l'argila original, generalment vermella.
Els grec van ser prolífers en la creació de varietat formes d'atuells ceràmics, encara que no sabem bé la funció que cadascuna exercia. Entre unes altres podem citar: àmfora, peliké, hidrya, krátera, kyatos, skyphos ..., se suposa que tot això va venir afavorit per l'auge del comerç, emprant-se els diversos atuells per transportar tot tipus de mercaderies, oli, va venir, aigua, blat, perfums, conserves, peixos ... etc.
Roma: Va ser l'hereu de la civilització grega, mostrant-se sempre com un poble pràctic. No es van preocupar de millorar ni embellir la ceràmica heretada però si van buscar una utilitat pràctica, per això la ceràmica romana és ordinària però amb una tècnica perfecta Les legions d'Augusto van difondre per tot l'imperi la ceràmica "sigillata", com a útils de taula.
Les formes més comunes són tasses, olles amb tapadora, bols, llanternes, destacant sobre totes elles i erigint-se en l'atuell representatiu l'àmfora allargada, esvelta, de coll alt, acabada en punta i amb dues rosteixes laterals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario