Pintar la tauleta daurada al tremp d'ou

 La pintura al tremp és un mètode tradicional que consisteix a barrejar el pigment amb rovell d'ou, diluït amb aigua destil·lada. Quan la barreja s'aplica sobre un suport, l'aigua s'evapora i deixa una capa de color molt fina i dura. Aquesta solució manté molt el color original del pigment però s'asseca molt ràpidament al ser aplicada.

El rovell d'ou conté albúmina, una proteïna enganxosa que s'endureix en contacte amb l'aire, un oli no secant i lecitina, una substància grassa que ajuda a què els líquids es combinin de manera estable.

Per a elaborar-la es separa el rovell de la clara i se l'asseca amb un drap. Després punxem el tel del rovell i s'aboca el contingut en un recipient. Es barreja amb una mica d'aigua destil·lada per a obtenir una crema espessa. El pigment es barreja també amb aigua destil·lada formant una pasta espessa. Les dues pastes s'han de barrejar posant la de pigment sobre la paleta i afegint la d'ou i més aigua destil·lada si és necessari. Normalment la barreja es fa a parts iguals.

PRÀCTICA DE CLASSE: Per preparar el Tremp d'ou hem realitzat l'aglutinant a base d'ou i pigment. Primer de tot, s'ha de separar el rovell i es barreja amb resina. Tot seguit, s'afegeix aigua a la barreja. Finalment, s'afegeix el pigment a la safata de mescles i posem una mica d'aigua i d'aglutinant i es barreja tot. Ja es pot pintar!!

Hem pintat la tauleta que haviem estat daurant les últimes sessions, en general ens ha agradat bastant l'experiencia de pintar amb un rovell d'ou. Finalment, hem rascat la pintura finsque que ha sortit el daurat del fons, per als detalls de les estrelles i les cames dels animals.

 

 

Us deixo un video on es veu clarament el procediment del Tremp d'ou: Tremp d'ou

 

 

... Una mica d'història...

Els orígens del tremp d'ou són molt antics; possiblement va ser introduït a Occident pel corrent de la cultura oriental bizantina que imperava en aquells moments entre els pintors primitius italians. Sembla ser que cap al segle X va ser desplaçant a altres sistemes més antics, i es va imposar en l'Edat Mitjana en les pintures sobre taula i es va mantenir fins al segle XV. Cennino Cennini, en el seu tractat Il libro dell’Arte, nomena el tremp d'ou, amb tota classe de detalls, com el procediment més utilitzat en aquell moment.

Frontal d'altar de la Seu d'Urgell o dels Apòstols, primera meitat segle XII

No cal oblidar els magnífics retaules gòtics sobre fons daurats dels pintors trecentistes i quatrecentistes catalans, com els germans Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, Jaume Huget, etc., i dels italians, com Duccio, Cimabue, Simone Martini, Giotto, Fra Angèlic, els Lorenzetti, Piero della Francesca, Botticelli i molts altres (la llista seria molt llarga): tots ells van utilitzar el tremp d'ou a les seves obres sobre taula.

 

 

Botticelli, La Primavera

També els pintors bizantins d'icones van utilitzar aquest procediment. L'aparició de la pintura a l'oli va eliminar lentament el tremp d'ou, fins que al segle XIX va tornar a renéixer de la mà de Samuel Palmer, del francès Gustave Moreau, de l'alemany Böcklin i de l'austríac Gustav Klimt.

Alguns pintors contemporanis com Andrew Wyeth, d'Estats Units, han trobat en el tremp d'ou la tècnica apropiada per a la seva particular manera d'expressió.