Tècniques pictòriques: La pintura a l'oli

 

La pintura a l'oli es fa amb pigment polvoritzat sec, barrejat a la viscositat adequada amb algun oli vegetal, normalment de llinassa o d’adormideta. Aquests olis s'assequen més a poc a poc que altres mitjans, no per evaporació sinó per oxidació. Es formen capes de pigment que s'incrusten a la base i que, si es controlen acuradament els temps d'assecat, es fixaran a les següents capes de pigment. Aquest procés d'oxidació confereix una especial riquesa i profunditat als colors del pigment sec, i l'artista pot variar les proporcions d'oli i dissolvents, com la trementina, perquè la superfície pintada present tota una gamma de qualitats, opaca o transparent, mat o brillant.

Convenientment utilitzada, la pintura a l'oli canvia molt poc de color durant l'assecat, encara que a llarg termini tendeix a esgrogueir lleugerament. La seva capacitat de suportar capes successives permet a l'artista desenvolupar un concepte pictòric per etapes, i la lentitud d'assecat li permet retirar pintura i repassar zones senceres.
A causa de la seva flexibilitat, l'oli es presta perfectament a la pintura sobre llenç; pot pintar-se un quadre de gran grandària en l'estudi i transportar-ho enrotllat fins a la seva destinació.

Rubens va desenvolupar un mètode ordenat de treball, a partir d'una base blanca rentada amb grisa suau. Sobre això aplicava un disseny tonal transparent amb ombra daurada i damunt traçava el dibuix lineal necessari. Sobre el disseny tonal aplicava els semitono freds, utilitzant un pigment semiopac que deixava veure en part, al seu través, la base calenta. A un costat d'aquests semitons col·locava els foscos, amb més força i varietat de color, mantenint prima la capa de pintura perquè quedés una lluentor transparent i difús.
L'Impressionisme es va caracteritzar per l'ús de pinzellades sòlides de color opac entreteixides en una superfície que conservava molt poc del vell estil, amb les seves modulacions d'opacitat i transparència, refregats i veladures. Era un mètode que responia a les necessitats artístiques d'un moviment que havia nascut en la llibertat que dóna la foscor. Pintors com Monet, Pizarro, Cézanne i Sisley, van ser menyspreats al principi com embadurnadors incompetents; de fet, els impressionistes eren, en la seva majoria, artesans de gran qualitat però d'un estil completament nou.

 

PRÀCTICA DE CLASSE: Sincerament, no vaig poder anar a classe el dia que tocava pintar les teles. Tot i així, penjo una foto d'una de les obres realitzades per les meves companyes. En aquest cas, els pigments són barrejats amb oli.

 

 

 

... Una mica d'història...

És difícil poder determinar quan es van començar a conèixer les qualitats dels olis en el camp de la pintura.
La pintura a l'oli té els seus orígens al nord d'Europa, i el seu desenvolupament va unit íntimament a unes necessitats climatològiques. Les pintures a l'oli més antigues que es conserven provenen de Noruega, del segle XIII. En dates anteriors, tant a Anglaterra com a França es van realitzar pintures murals a l'oli.
Teófilo, monjo alemany, en el seu tractat del segle XII, Dicersarum artium schedula, descriu la pintura a l'oli com alguna cosa ja coneguda.

D'altra banda, existeixen mostres de pintura mural a l'oli a Catalunya procedents de la primera meitat del segle XIV, com les pintures de Ferrer i Bassa, del Monestir de Pedralbes, a Barcelona, i que, segons consta en el contracte, van ser realitzades amb aquest procediment.

Amb tot, se sap que els germans Van Eyck, que van exercir la seva professió en Flandes a mitjans del segle XV, van perfeccionar aquesta tècnica en trobar un oli fluid, transparent i de millor assecat, la qual cosa va millorar en gran manera el procediment. Així doncs, la pintura a l'oli no va ser un invent espontani sinó el fruit d'una experimentació pràctica i gradual.

 

 

Jan Van Eyck, Verge del canciller, ca. 1435

 

Però cal constatar que al principi la tècnica a l'oli no era pura com es coneix avui dia, sinó que durant els segles XV i XVI la pintura a l'oli s'aplicava sobre una primera pintura al tremp.

Vasari diu que Antonello dóna Messina va aprendre la nova tècnica de Jan Van Eyck i que va ser ell qui va introduir la pintura a l'oli a Itàlia, aportant unes solucions tècniques que van recollir els venecians Bellini i sobretot Ticiano, sent aquest últim un dels principals implicats en l'evolució de la pintura a l'oli. També van ser els venecians els qui, a principis del segle XVI, van introduir la tela sobre bastidor com a suport de la pintura a l'oli.

Els pintors d'aquell moment estaven captivats per la lluminositat i la fluïdesa del material.  Arribant a ser aquest procediment el més practicat durant quatre-cents anys.

 A manera de síntesi, direm que els pintors que han representat una fita històrica en l'evolució de la tècnica de la pintura a l'oli són Rubens – que va influenciar a Velázquez – i Rembrandt, entre d’altres. Cadascun d'ells va aportar unes experiències tècniques pròpies, que altres pintors van recollir.
Finalment, Goya i – després – Turner van ser els que més van preparar el camí que va desembocar en l'impressionisme.